¿quins són els fets d’una història?
de capes de pell, de pedres sobre pedres,
de papers escrits
de papers per escriure

Una lectura a través del cos de la correspondència entre mares i filles de la família de Constanza Brncic (entre 1975 i 1977, entre l'Argentina de la dictadura de Videla i l'espanya post-franquista).
Una reflexió sobre la relació del cos amb la paraula, l'escriptura i la memòria.

Res no es trenca al buit. No creguis que no intento un cop i un altre cop, trobar una imatge, una paraula, un objecte que et digui: "eh! T'estic veient, et reconec, ets tu!"

Peça de dansa en que el cos i la paraula es troben avans de l'escriptura.
Una reflexió sobre els processos creatius.

Así es. És un punt d'arribada que també ho és de partida. És un llibre de Bárbara Brnčić. És el final del principi. Són els poemes que han anat flotant per entre els anys. Així és.

ser mirada.de nou.ser mirada

Diferents, ens trobem. Per mirar-nos, per escoltar-nos.
Creant un espai de joc comú a través del qual els cossos es mostren en la seva singularitat.

Sobre mobilitat, obstacles i llocs de trobada
Una proposta de dansa, vídeo, música i altres coses...

Núria Izquierdo, veïna de Can Vidalet, ens convida a entrar en el seu paisatge quotidià, escoltant obstacles i llocs de trobada: Redescobrint la mobilitat, reelaborant la memòria.
La dansa va emergint de forma discreta i subtil a través d’un caminar, escoltar, mirar.

Escoltar i mirar el cos a la Institució Hospitalària: Crítica dansada i sensible sobre els conceptes de cura i malaltia.

Projecte de dansa amb nenes i nens a l´Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona.

Trobades improvisades

El so de l’espai és el lloc de trobada entre f y c. Escolten, juguen

Espais Improvisats

Blancs són tots aquells esdeveniments, moments, trobades i performances en què s’improvisa. Amb o sense public, a partir de la música, des de el cos des de la veu, als espais públics o privats.