Dona embarassada amb full en blanc, és una revisió d’una peça que Constanza Brncic va realitzar durant el seu primer embaràs. Aquesta peça mostra el cos d’una dona embarassada sostenint una fulla de paper en blanc. El cos es mou, a vegades com si fos la fulla, a vegades sentint el pes del cos que l’empeny cap a la terra.

El treball reflexiona sobre el procés de creació, el moment en que no hi ha res a la fulla ni al cos, el transcurs del creixement d’una creació, el seu desenvolupament, els canvis que aquest creixement produeix al propi cos. Just abans d’escriure, just abans de néixer, just abans de donar a llum.

Dona embarassada amb full en blanc, és el prefaci a una altra peça de dansa que tindrà el títol Que travessa i que es produirà el 2011.
Aquesta és una lectura de les cartes de cinc generacions de dones de la família de la Constanza Brncic, un viatge a través d’aquestes capes de temps, durant el qual es mira allò de particular de cada moment històric i allò que va traspassant cada generació. Cartes en que cinc dones parlen de la quotidianitat, de fets històrics (dictadura argentina, exili, post franquisme), de desarrelaments, de distància, de pèrdua, de la vida que viuen, de la vida que travessa el seu cos i segueix brollant en les seves filles. Totes les cartes són d’una mare a una filla: què és el que canvia a cada generació? Què és el que ens ensenya cada una d’aquestes dones?
Què és el que continua igual?

El prefaci és el moment abans de l’escriptura, el moment abans del naixement, el temps que transcorre en tot procés de creació. És la mirada sobre el buit i l’escolta del temps en que quelcom triga a néixer.